Últimament, em ronda pel cap la idea de viure la vida al màxim...és a dir, NO TREBALLAR!! M'agradaria no tenir l'obligació d'aixecar-m'he cada dia i fer el mateix recorregut...anar fins l'estació, agafar el tren cap a Barcelona, baixar a Pl. Catalunya, caminar fins la parada del bus, i baixar-m'he a Tusset...ufff...i per la tarda el mateix trajecte...perdo 2h mínim al dia fent això. I jo em pregunto, val la pena? Total, després, no tens recompensa, ni divina ni terrestre, i a sobre algúns dies plou a bots i barrals, i et mulles, i agafes fred, i et costipes.... Però la vida és així...En aquests temps de crisis, maleïr el fet de tenir feina, hauria de ser castigat amb cadena perpetua; hi ha molta gent que "pagaria" per tenir aquesta senzilla monotonia...és ben bé veritat aquell dit, que diu "sempre volem el que no tenim"...però ja que somniar encara no està penalitzat, deixeu-m'he que us expliqui la meva il·lusió:
M'agradaria conèixer mòns perduts i retrobar-m'he a mi mateixa; M'agradaria aprendre, per fi, un "brilliant english"; M'agradaria dedicar-m'he totalment al meu nou objectiu ja començat (el grau) i m'agradaria no tenir el deure de regalar diners de més, als lladres dels bancs.
A vegades desitgem i desitgem i no veiem més enllà, i el més sensat seria ser feliç amb el que ens ha tocat viure, i de vegades, molt poques, la tele, ens recorda que "no és más rico el que más tiene, si no el que menos necesita", però clar, en moments baixos, no és tan fàcil pensar de manera positiva, oi?. Sense "money" és gairebé impossible fer que els nostres "m'agradaria" es facin tangibles. No sé qui, exactament, va inventar el dit de "els diners no donen la felicitat", però crec que es va equivocar totalment, perquè és innegable pensar, que amb ells $$$$ la vida és més fàcil.
I com el peix que es mossega la cua, acabo fent memòria i penso: m'agradaria viure la vida al màxim...
