Ja hi tornem a ser! Si, fa molt i molt de temps que les paraules no s'han deixat entreveure entre aquests murs virtuals. La ment despistada no ha deixat que transformès en paraules els tants i tants pensaments que han anat passejant dins d'ella.
No sé per on començar.
L'estiu es va acabar, per encetar la tardor, i ara, garebé, ja estem al principi de l'hivern. Els dies desfilen i els mesos circulen, molt ràpidament, com si d'una cursa es tractès... I la meta on és?
Per uns, potser, són els dies d'esbarjo sense obligacions que s'acumulen durant els jorns calurosos (les vacances, aquells dies tant desitjats per tots...). O potser, per altres són les festes Nadalenques les que marquen la diferencia i el sentit dels seus anhels, i d'altres...d'altres tenen les seves fronteres personals més enllà de les dates señalades, conegudes i populars, però, evidentment, tot està permès en aquesta vida del senyor...JAJAJA!
Avui és divendres, per tan, la tarda més silenciosa de tota la setmana. Silencis que es creuen amb les clicades al teclat. És relaxant i és necessàri, de borbolleig ja n'hi ha hagut prou. Just, esclatarà el cap de setmana amb algún que altre "comboi", amb matíns de concentració i amb tardes per fer net. I després, tornarem a ser dilluns... però, carai! ningú ens podrà prendre les hores de goig ja viscudes.
Sé que se'm nota molt. Estic perdudament anonadada pel Peter. Em deixa sense paraules, i em porta fins a l'infinit. La seva inocència el fa tendre i el seu valor el fa el més fort. És lluitador, decidit, i es sent orgullòs de ser qui és. Estic enamorada. Vaja que si haguès de passar una estona curta o llarga amb ell, no li diria pas que no! Estem bojos?¡?!! :D
Així, que Sylar, a veure si els ajudes a salvar al món, a salvar-vos a vosaltres mateixos. Hi ha gent que us vol fer mal i mal de veritat, vol que deixeu de ser extraordinaris, per passar a ser normals. I volen experimentar amb vosaltres. Espero que recapacitis, sinò, ja pots morir, no fas cap falta.
