The new vocabulary: What's the weather like?

I've been in Tokyo in summer in 2010, and definetely, it's awful because the weather is extremely humid in summer; all day you're sweating!!!

In Croatia, where I've been in 2011, there is, more or less, the same temperature: humid, and boiling weather. The bright sunshine doesn't stop breathing, althought if you find a shade you can feel a little breeze that caresses your skin!

Because of that, I decided that whenever I can, I will go to cooler destinations with a mild temperature, for example, Iceland, Scotland, Canada, Norway.... I like warm countries too, but only if I have to go to the beach, in fact, I love go to the beach and sunburnt under the sun...

The last weekend, I went to Andorra, I did snowboard and it was wonderful: snow, sunny days and good company, so it was settled weather over the weekend.

Instead of that, the last year in december on 2010, I went to Alps, and the weather was different than this last weekend! In general the temperature was below zero, but, especially, one day there was a blizzard. For many hours was fallen snowflakes that came to cover our car, though in this snowstorm there wasn't wind nor gale force, only there was a drizzling.

That's all for now!!

PS: I don't know if I'll use this vocabulary in my real life, but at least, I practice!!

Herois..el meu HEROI

Sylar, per qué ets així? No és prou motiu que hagis sigut un nen incomprès. El Peter, també ha sigut un nen diferent en certa manera, i a més a més, tenia una mare molt i molt persuassiva. Però clar ell sempre ha tingut clar que volia ser un heroi, tu, en canvi, simplement volies ser algú important, sense tenir en compte si feies el bé o el mal. T'has desviat del camí. Tu que ets el més poderòs, desperdicies el teu do per ferir als que són com tu. Sé que se'm nota molt. Estic perdudament anonadada pel Peter. Em deixa sense paraules, i em porta fins a l'infinit. La seva inocència el fa tendre i el seu valor el fa el més fort. És lluitador, decidit, i es sent orgullòs de ser qui és. Estic enamorada. Vaja que si haguès de passar una estona curta o llarga amb ell, no li diria pas que no! Estem bojos?¡?!! :D Així, que Sylar, a veure si els ajudes a salvar al món, a salvar-vos a vosaltres mateixos. Hi ha gent que us vol fer mal i mal de veritat, vol que deixeu de ser extraordinaris, per passar a ser normals. I volen experimentar amb vosaltres. Espero que recapacitis, sinò, ja pots morir, no fas cap falta.

Tots tenim un poder. El poder de convicció, el poder de fer brillar als demés, el poder de ser inmunes, el poder d'entendre com funciona tot, el poder d'arreglar el que hem fet per a canviar el que vindrá, el poder de la força de voluntat...N'hi ha tans de poders a la vida real. Només que no ho veiem com algu extraordinari.

PD: Jo tinc el poder de la imaginació!

Primer intent: Fallit

Definitivament, crec, (quina paradoxe: o és definitiu o no ho és) que el més possible és que aquest gran somni es faci realitat al 2013 i no al 2012 com s'havia previst. Hem queden 18 - 19 mesos!!! yujuuu!! :( Qui no es consola és perque no ho vol.

Tenia tanta ilusió de veure aquells espectaculars paisatges... i de poder fer de "Frank de la Jungla - en busca del Oso"....tenia ganes de passar hores a les carreteres, i de veure les inmenses balenes... però malauradament, tot això, haurà d'esperar. La vida és així.

La veritat és que ja ho sabia. Des del primer minut que vam decidir anar al Canadà, sabia que sorgiria algun impediment. I així ha sigut. Jops jo vull !!!

Grgrgrg... neix una força dins meu que s'enfadaria amb el món sencer, igual que una nena inmadura que plora perqué no li compren el que vol...(o sigui, jo mateixa fa uns quants anys, jiji).

Ara, però, intento controlar aquesta rabia malcriada! I, encara que sembli que no pugui ser, aquest sentiment guanya terreny amb els anys, tot i que, "of course", la maduresa la vigila per a que l'altre no faci de les seves. A tot això, t'haig de donar les gràcies? Abans, si fa o no fa, tenia el que volia quan volia...i ara que ja no sóc petita, l'instint responsable, també volteja per la vora i em saluda de no gaire lluny.

Lo dicho: Terras del Canadà espereu-m'he, si us plau!!

Nervis??

Espera que esperaràs ostia que rebràs!!

Quins nervis..vull saber ja si he aprovat o no! Sempre em passa el mateix, i és que no confio em mi mateixa...però s'hi mi paro a pensar, en els estudis mai he sigut "el puto amo"; clar, que també és veritat que el meu pseudònim a classe era "tuuu la de los 7s"... quins records!!! quina llàstima que no poguem tornar a reviure moments com aquells....Però tornant al "lio", tampoc m'hi esforçava gaire (ups, això ha quedat una mica de sobrada, no?)

Bé, espero treure una nota acceptable, m'he esforçat i tot i que potser podria haver estudiat una mica més de cara a l'examen final, em mereixo continuar amb aquest "somni"; no vull que res m'ho espatlli, i res em doldria més que haver sigut jo mateixa qui el destrueixi...

Així doncs, intentare no pensar-hi fins el dia 8/02/12 sinò el meu cap estallarà,...Us informaré!

PD: Crec que a les meves ungles no els dono temps de creixer que ja faig.... ñam!

Preparats?

Aquesta nit arriben els reis. Una nit màgica per a els més petits, i especial, si més no, per als més grans. Especial per els records que envolten aquesta festa; potser una mica nostàlgica també, al menys per mi. Recordo aquelles interminables nits, plenes d'insomni, nervis i il·lusió, on la inocència jugava el seu paper més important. Deixaves turrons i un bon got de llet per a que els Reis fessin un mini "break", i mentre esperaves que passes la nit intentaves afluixar les emocions, amb un ull mig obert i les orelles ben atentes per a trobar el soroll que reafirmes la teva teoria. Que bonic! Per això m'agrada tan el nadal, no per el que visc en el present, sinò per tots els sentiments viscuts i per tota la ignorància que veus reflectida en la carona dels nens i nenes, que els coneguis o no, et fan tornar a reviure tots aquells preciats moments.

Feliç Reis a tots!! Disfruteu!!