dimecres, 23 de novembre del 2011

Working in Mordor

"Las fuerzas de Sauron acabaron, finalmente, con la raza de los pequeños humanos. El gran reino regido por unos ancianos, nunca había necesitado tan desesperadamente un Rey, pero a pesar de nuestro coraje y de nuestra apasionada lealtad, la multitud de enemigos que nos acechan seran imposibles de abatir.
La carga se va haciendo cada vez más pesada y aunque pondrán a prueba nuestra resistencia debemos apoyarnos ante tales injusticias, y a traves de nuestra determinación, quizás algún día, nosotros, humanos insignificantes, podamos cambiar el mundo para así poder desterrar a las malignas criaturas de Mordor."
Estic trista i no tinc paraules. No vull entendre perquè tot és tan injust, perquè les persones no assumeixen la seva responsabilitat. Fins ara el teatre era acceptable, però des d'avui s'ha tornat insoportable; tanta comèdia a tanta tragèdia és insultant. I no tenim més que acatar les ordres dels qui "manen", i nosaltres petits humans insignificants convivint en aquesta altíssima torre, sembla que mai tocarem el cel. Tot i aquesta mala jugada, no podem decaure, hi han més partides a jugar i sobretot més partides a guanyar.
Et trobarem a faltar, amiga!!! Però això no es el final, només és el començament d'un nou principi.

dimecres, 16 de novembre del 2011

I no seria bonic?

Quan som petits volem ser o volem fer tot el que veiem per la televisió, i jo no sóc cap excepció. M'enrecordu quan em preguntaven "Laia, tu que vols ser de gran?". Quina pregunta de fer!! Que no sabeu que em costa decidir-m'he?. Quan vaig veure Twister, volia ser "perseguidora de tornados", quan vaig veure Un pueblo llamado Dante's Peak volia estudiar els volcans, i quan vaig veure Flipper somniava amb viure envoltada d'animals. Si es que quan un neix indecís, mor indecís.
I es totalment cert, perquè a hores d'ara, tampoc sé ben bé que és el que m'agrada, de fet només crec saber el que no m'agrada, però tot i que mai és tard, hi ha coses que tenen el seu moment, i un cop ha passat el tren es díficil tornar-lo a veure.
De totes maneres, somiar és gratis; no costa tan somriure si darrera s'amaga una il·lusió.
Ara mateix (dic, ara mateix, perquè com que sóc molt indecisa potser demà he canviat de desig), m'agradaria poder pagar d'un cop la maleïda hipoteca del pis; la vida es tornaria de color de rosa i podria fer "un paseo por la nubes" de tan en quan.

dilluns, 14 de novembre del 2011

Divendres hi haurà premi

Quan acabi aquesta setmana, que amb prou feines acaba de començar, tindré premi!!
Si senyor, "porqué yo lo valgo"!!
Serà una setmana, de treballar les hores de sempre, de menys hores reposant al meu estimat llit i de menys xarrameca als migdies (ahir vaig caure de quatre potes, i vaig sucumbir al subconscient).
Sóc tossuda, ho sé, i capritxosa fins i tot amb coses que no són materials...però aquest cap de setmana el vull gaudir a la meva manera; cinema, compra de peixos, seguir el fil de les meves estimades sèries i per suposat aprofitar el temps per compartir, que tot i que ELL sempre està al meu costat, de vegades no li agraeixo com cal. Així que el primer premi serà veure Amanecer (parte I)...M'he llegit els llibres de la gran història de relacions entre humans, vampirs i homes llop, i malgrat saber el final, estic impacient!!Encara no entenc massa bé, perquè m'agraden les lectures, les pel·licules, les sèries adolescents...ja fa anys que vaig deixar aquesta etapa, però suposo que és més bonic tornar a reviure aquella època en vès d'enfrontar-se a la cruel, injusta i dramàtica vida real en la que vivim...(que jo no visc a Manhattan amb els grans rascacels ni tinc una habitació com a vestidor, amb roba d'ultima moda i sabates perfectes!!!)
Atentament, contenta i feliç, Laia

dimarts, 8 de novembre del 2011

Ultima crítica de cinema...de moment!!

Com imaginava, "Shutter Island" és molt enrebessada, una paranoia d'aquelles que donen una mica d'escalfreds al pensar que si en algun moment durant la humanitat, ha existit (o encara pitjor, si encara existeix) un lloc com el de la película...ufff.
La trama está molt bé, i tot i que algú va encertar el final abans d'hora, jo, sincerament, no s'em hauria passat pel cap que poguès acabar d'aquesta manera. Val d'acord, potser es mereix un 8, o potser un 9, però només pel simple fet, de que aquesta nit he tingut somnis extranys, em veig amb l'obligació de baixar-la a un 7,5.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Menys mal que no miro la TV, sinò no tindria temps de res

Aquest cap de setmana ha sigut d'aquells típics de pijama, manta i peli. A part, és clar, d'estar durant el matí a l'ordinador acabant PAC's, i per la tarda mirant sèries (Dexter, Anatomia de Grey, Beverly Hills, Tierra de Lobos...) i a més a més també s'ha fet una mica de neteja per casa...Tot i semblar que no hi ha hagut temps per res més, dissabte a la tarda ens vam acostar al videoclub, i va vinga "elegeix-n'he una". Vam estar bastanta estona, es que tampoc hi havia molt on elegir: o ja les hem vist, o estan llogades, o això es un "bodrio" o ...bueno, va aquesta!! Al final em vam agafar tres!!
La primera dissabte a la nit, "El escritor", del Pierce Brosnnan i del Ewan McGregor. No està malament. És una mica lenta, però la veritat es que no se'm va fer pesada. Li posu un 7.
La segona diumenge a la tarda, després de la siesta, "Iron Man 2". Bueno que haig de dir, m'encanten aquest tipus de pelis. Acció i una mica "American effects", i passes una tarda d'allò més entretinguda. Li posu un 9, perquè malgrat que m'ha agradat molt, la primera va ser millor.
I la última, toca aquesta nit, dilluns, "Shutter Island" del Leo Dicaprio. M'han donat bones opinions, i el meu amic Leo, ultimament ha fet pel·licules molt bones, com "Origen" i "Diamantes de sangre" per exemple. Aquesta per això, crec que serà una mica extranya. Aquesta nit sortirem de dubtes.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Tardor i pluges

Ja hem cambiat l'hora, a les 6 de la tarda ja és fosc...i a mi m'agrada!!!
M'agrada sortir al carrer i que faci fred, m'agrada abrigar-m'he (jaqueta, bufanda, guants...) però el que detesto és portar paraigües!! Nomès agraeixo la pluja quan estic resguardada. Escoltar les gotes de pluja, a vegades fines i a vegades menys fines, és agradable sí, però només quan aquestes no poden tocar-t'he. Encara que confirmo, que quan ets al llit, protegida de qualsevol malícia natural, escoltar la música de l'aigua és un autèntic plaer!!