Complementa la frase...

Ha passat ja el meu aniversari, gairebé sense adonar-me'n...que trist, va ser un dia normal i corrent...no em va passar res extraordinari, ni res emocionant...i això és el que m'espera per la resta d'aniversaris. D'ara endevant, els 27,28,29,35,36,42,45...seràn iguals. O fins i tot, poden ser pitjors, perqué no sé quin futur m'espera...no sé tantes coses.

L'altre dia, em van dir una frase, d'allò més intel·ligent i d'allò més coherent: "vull ser feliç amb el que tinc".
Jo també vaig pensar, però és tan difícil. Els amics, la familia, els veins, es compren un cotxe nou, fan un viatge, es compren capritxos, van aqui, surten per allà, ara un sopar, ara un abric, ara una tele... ho tenen tot, i la enveja és tan dolenta...ho volem tot, per no quedar-nos enrera, però a tot no s'hi arriba. Les prioritats també són una ajuda; ajuden a descartar "algunes" de les coses inncessàries. Menys mal de les prioritats, si ara tinc les butxaques trencades,  imaginat sense elles.

Vull ser feliç amb el que tinc, demanar menys i valorar més; jo, complento aixi la frase, i tu?

26 Primaveres

Diuen que comença el bon temps...diuen que ja ve la caloreta...i jo encara no he fet el canvi d'armari!!!!!!!!! Encara vaig amb colors negres, marrons, i estampats apagats...em ve de gust sortir al carrer amb colors avivats: el groc, el vermell, el blau...amb sabates estiuenques i la música de fons.

El problema, perqué sempre hi ha una contra, és que encara estic descolorida, falta baixar a la platja, haig de fer muda de pell, és el que toca.

Aquest mes però, també és el meu aniversari. 26 anys. 26 primaveres, per recordar. Bé, no totes suposo; no totes les recordo, estic segura que només segueixen amb mi les millors. És moment de seguir creixent i seguir envellint, és llei de vida. 

Crec que els 26, es mereixen un regal. Un regal diferent. Els 26 es mereixen tornar-se a trobar. Són números pacients i seran capaços d'esperar-se l'un a l'altre per continuar converses inacabades. Si faig aquest gran pas, estic segura que els 62 m'ho agrairan. Estaré a la flor de la vida, mare meva, que em depararà la vida...? Per a saber-ho, però, necessito obtenir les màximes possibilitats d'arribar-hi, per tan només em queda una cosa: DEIXAR DE FUMAR.

Monotema

No tinc altre cosa al cap que les maleïdes PAC's....mai més agafare 3 assignatures el mateix semestre, si haig de trigar mil anys en acabar el grau...trigaré mil anys...que hi farem...amb presses no s'arriba enlloc!!!
Intermediació turística...qui em va demanar a mi agafar aquesta? És hipermegacomplicada!!! Amb suor i llàgrimes les acabo entregant, per després rebre una C+...bfff vaya merda....a la PAC que estic fent ara, a veure si puc contrarrestar-la.
A veure en realitat, és un 6 i pico, no està malament...però acostumada a treure tot A i B...doncs home!!!! baixa una mica la moral, la veritat...
Les altres dues, també em costen, però al menys, veure després la nota em reconforta i em carrega les pil·les per continuar....
Bé, suposo, que és com tot a la vida; no sempre les coses passen com un vol......De fet només queda seguir, seguir i seguir...Ja només queda un meset pels examens i estiuuuuuuuu!!!!

Vinga m'animo a mi mateixa:

ANIMS LAIA!!