Fills únics, fills consentits?...
No tinc germans, tot i que sempre en vaig desitjar. Tinc molts cosins, tot i que mai han estat allà. El cosí aquella persona tan familiar, que alhora és aquella persona tan desconeguda. No sé si els gens han tingut la seva influència, però potser jo tampoc he intentat millorar aquesta relació tan estreta que tenim, i és que la veritat no tenim res en comú.
Des de ben petita, m'han tanxat de "pija" i nena mimada, només perqué jo no rentava a la Nina amb fairy, o perqué sovint estrenava roba, o perqué anava a un cole concertat, entre d'altres, es clar, ja que mai sabré la resta de motius.
Familia, per la vostra informació, ser "pija" significa això. Entenc que no m'hauria d'excusar, però una força dins meu reclama la seva veritat.
Rentar un gos amb sabó per animals, és més encertat per l'animal que per a un mateix; per la mateixa regla de tres, per qué no et rentes, tu, el cap amb fairy?... Quina culpa en tinc jo, de que els meus pares tinguessin només un fill? Quina culpa en tinc jo, de que m'haguessin de comprar roba i calçat quan se'm quedava petit?
Ho sento molt si havieu de compartir amb els vostres germans, em sap greu, sé que és culpa meva....
I després de deixar-m'he de costat tota la vida, per coses que un mateix no decideix, ara reclameu la meva atenció? Una mica egoista per part vostre, familia.
No us odio, ni us desitjo cap mal, però no espereu de mi la reverència que tan ansieu.
