Quan som petits volem ser o volem fer tot el que veiem per la televisió, i jo no sóc cap excepció. M'enrecordu quan em preguntaven "Laia, tu que vols ser de gran?". Quina pregunta de fer!! Que no sabeu que em costa decidir-m'he?. Quan vaig veure Twister, volia ser "perseguidora de tornados", quan vaig veure Un pueblo llamado Dante's Peak volia estudiar els volcans, i quan vaig veure Flipper somniava amb viure envoltada d'animals. Si es que quan un neix indecís, mor indecís.
I es totalment cert, perquè a hores d'ara, tampoc sé ben bé que és el que m'agrada, de fet només crec saber el que no m'agrada, però tot i que mai és tard, hi ha coses que tenen el seu moment, i un cop ha passat el tren es díficil tornar-lo a veure.
De totes maneres, somiar és gratis; no costa tan somriure si darrera s'amaga una il·lusió.
Ara mateix (dic, ara mateix, perquè com que sóc molt indecisa potser demà he canviat de desig), m'agradaria poder pagar d'un cop la maleïda hipoteca del pis; la vida es tornaria de color de rosa i podria fer "un paseo por la nubes" de tan en quan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada