Definitivament, crec, (quina paradoxe: o és definitiu o no ho és) que el més possible és que aquest gran somni es faci realitat al 2013 i no al 2012 com s'havia previst. Hem queden 18 - 19 mesos!!! yujuuu!! :( Qui no es consola és perque no ho vol.
Tenia tanta ilusió de veure aquells espectaculars paisatges... i de poder fer de "Frank de la Jungla - en busca del Oso"....tenia ganes de passar hores a les carreteres, i de veure les inmenses balenes... però malauradament, tot això, haurà d'esperar. La vida és així.
La veritat és que ja ho sabia. Des del primer minut que vam decidir anar al Canadà, sabia que sorgiria algun impediment. I així ha sigut. Jops jo vull !!!
Grgrgrg... neix una força dins meu que s'enfadaria amb el món sencer, igual que una nena inmadura que plora perqué no li compren el que vol...(o sigui, jo mateixa fa uns quants anys, jiji).
Ara, però, intento controlar aquesta rabia malcriada! I, encara que sembli que no pugui ser, aquest sentiment guanya terreny amb els anys, tot i que, "of course", la maduresa la vigila per a que l'altre no faci de les seves. A tot això, t'haig de donar les gràcies? Abans, si fa o no fa, tenia el que volia quan volia...i ara que ja no sóc petita, l'instint responsable, també volteja per la vora i em saluda de no gaire lluny.
Lo dicho: Terras del Canadà espereu-m'he, si us plau!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada