Herois..el meu HEROI

Sylar, per qué ets així? No és prou motiu que hagis sigut un nen incomprès. El Peter, també ha sigut un nen diferent en certa manera, i a més a més, tenia una mare molt i molt persuassiva. Però clar ell sempre ha tingut clar que volia ser un heroi, tu, en canvi, simplement volies ser algú important, sense tenir en compte si feies el bé o el mal. T'has desviat del camí. Tu que ets el més poderòs, desperdicies el teu do per ferir als que són com tu. Sé que se'm nota molt. Estic perdudament anonadada pel Peter. Em deixa sense paraules, i em porta fins a l'infinit. La seva inocència el fa tendre i el seu valor el fa el més fort. És lluitador, decidit, i es sent orgullòs de ser qui és. Estic enamorada. Vaja que si haguès de passar una estona curta o llarga amb ell, no li diria pas que no! Estem bojos?¡?!! :D Així, que Sylar, a veure si els ajudes a salvar al món, a salvar-vos a vosaltres mateixos. Hi ha gent que us vol fer mal i mal de veritat, vol que deixeu de ser extraordinaris, per passar a ser normals. I volen experimentar amb vosaltres. Espero que recapacitis, sinò, ja pots morir, no fas cap falta.

Tots tenim un poder. El poder de convicció, el poder de fer brillar als demés, el poder de ser inmunes, el poder d'entendre com funciona tot, el poder d'arreglar el que hem fet per a canviar el que vindrá, el poder de la força de voluntat...N'hi ha tans de poders a la vida real. Només que no ho veiem com algu extraordinari.

PD: Jo tinc el poder de la imaginació!